Restaurant, Nomo

Un dia entre setmana, després de cole emb van venir a recollir la meva mare i en jacint, i em van fer una sorpresa. Em van portar a dinar al far de Sant Sebastià (el Restaurant Nomo ) un japonès, molt impressionant amb unes vistes espectaculars, em va fer molta il.lusió anar a dinar. Ens van donar una carta de plats japonesos, que feien molta bona cara, i una altra carta amb imans i números que els haviem d’anar col·locant sobre dels números dels plats, va ser molt divertit! I el cambrer es recordava de tots els números de memòria. La decoració és molt xula, i el lloc encara més. Poder dinar dins un far és tota una experiència.

Vam demanar uns quants plats per compartir i així vaig poder tastar moltes coses. Us recomano  que guardeu gana es postres

   

    
    
    

  

    
 

Restaurant Miramar de llançà

Amb la meva mare i en Jacint vam anar a llançà expressament per anar a dinar al restaurant Miramar.

El Miramar té dues estrelles michelin. Jo vaig flipar amb els cambrers, semblava que fos el rei del restaurant, em van tractar molt bé. Vam fer el menú degustació, els plats estaven molt ben presentats i molt bons, fets amb les tècniques més modernes que hi han avui en dia. Però hi va haver plats que em van agradar més que d’altres. Però tinc que reconèixer que hi havien unes vistes meravellosses al mar juntament amb el port.

El restaurant mirat des de fora sembla un d’aquests típics que hi han a les platjes, però quan ho 

mires des de dins tot és molt diferent, amb molta decoració grisa i blanca amb els cambrers vestits de negre tot molt elegant

   

Maduixes amb roses presentades amb nitrògen

   

 
Crema de blat de moro amb tòfona d’estiu (no tan gustosa com la de l’hivern) el gelat era d’una mena de bolet que surt a la panolla

  

Os